Evitar convertir la vocació en precarietat

La veterinària és una professió vocacional: joves estudiants que sempre hem somiat en treballar en aquest camp, nens petits que vèiem documentals d’animals, que teníem mascotes a casa i volíem cuidar-les i dedicar-lis la vida.

Sempre se’ns ha dit que si ens hi esforçàvem, podríem arribar on volguéssim, que depenia de nosaltres i de la nostre suor assolir les nostres metes

No se’ns ha dit mai que, a part del nostre esforç, també era crucial el nostre nivell econòmic, que hauríem de fer front a més de 10.000€ només en matrícules a la universitat pública al llarg de la carrera i sense possibilitat de treballar al mateix temps perquè els horaris ho fan impensable.

Tot i així, molts hem aconseguit passar el filtre i, a base d’esforços de tot tipus, ens hem graduat i convertit en veterinaris. Malauradament, ens hem adonat que això tan sols era el principi, i és que la nostra gran vocació ha estat aprofitada per un mercat laboral precari.

Ens diuen que els problemes del nostre sector és la falta de valor en la societat, de tenir un IVA del 21% i de tenir més facultats que cap altre país d’Europa entre d’altres.

Òbviament aquests problemes són crucials, però perquè no ens mencionen com a problemes  que no hi hagi un conveni laboral en el sector, que gran part de nosaltres cobrem en negre o que ens quedem sense vida social i familiar per a dedicar-li a la feina?

Sembla ser que el fet de treballar del que t’agrada és un motiu perquè existeixi barra lliure per aprofitar-se de tu. Els graduats en veterinària som els pitjors pagats de l’estat espanyol. Però no tot queda en el sou: treballes més hores, fas més guàrdies, et presentes voluntari de nits amb l’esperança d’aprendre més i poder dedicar-te al que t’apassiona. T’avens a fer un internat i a treballar en torns de 72h a canvi de 400€ mensuals. Després de tot, és el teu somni.

Un alt percentatge de nosaltres cobra més de la meitat del seu salari en negre . Tenir pagues extres és utòpic, fem més hores de les que figuren al nostre contracte i moltes vegades ni tan sols tenim els dies de vacances que ens pertoquen.

Tot en nom de la vocació. Graduats disposats a treballar pràcticament de manera gratuïta i un gran nombre de grans i petits propietaris que es beneficien de la situació i que ofereixen uns preus molt elevats al públic, però salaris mileuristes als seus treballadors.

Nosaltres som uns quants d’aquests veterinaris que hem decidit dir prou a aquests insults, dir prou a haver-nos de rebaixar pel fet de tenir vocació, que demanem dignitat en la nostra feina, que exigim una regulació laboral del sector i que demanem una unió dels treballadors veterinaris per reclamar els nostres drets.

Ja n’hi ha prou de pensar en que és l’esforç individual és el que ens traurà de la situació, la solució no és ser millor que la resta de companys, la solució no és canviar de feina, la solució no és muntar una clínica i fer el mateix, la solució és plantar-nos a aquestes injustícies tots junts i evitar que es perpetuïn.

Què més hem d’aguantar abans que ens adonem que cal un esforç col·lectiu?

Unim-nos, dignifiquem les nostres vides, dignifiquem la veterinària!

 

Anuncios